.jpg)
|
Les arenes d’Arfaxad fou escrita com qui deixa ploure. Novel·la amb rerefons històric, fa la crònica d’uns personatges arrossegats al fondal del desconhort a principis d’aquell naufragi col·lectiu que fou la guerra del 36. De llenguatge contundent, alhora emotiu i eficaç, retrata l’esqueix dels qui patiren uns fets que superen qualsevol ficció. Ambientada a Manacor, Palma i Barcelona, el títol s’inspira en les sacrificades mares de patriarques com Arfaxad, dones anònimes capaces de concebre, dels temps dels gegants ençà, poblacions tan nombroses com les arenes de la mar. Nosaltres, descendents seus durant mil generacions, no hem parat d’escorxar multituds. Patètic. |
|||||||||||||||||
| Autor: Barceló, Bartomeu J. |
|
||||||||||||||||
|
L’autor de Les arenes d’Arfaxad hauria de ser anònim, empeltat com està dels personatges d’aquesta novel·la. Si cerqueu pels núvols títols com Psicologia de la conducta musical, La gènesi de la intel·ligència musical en l’infant, La fosca blava, La infància transparent o Música Petita, qui sap si hi trobareu alguna coincidència que n’expliqui el leitmotiv. Perquè potser tan sols es tracti de donar sentit a la inexorable intangibilitat del Temps, aquest esperit indòmit i entremaliat que ens espera i desespera a qualsevol lloc. Idò això.
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
