|
L’autor de Les arenes d’Arfaxad hauria de ser anònim, empeltat com està dels personatges d’aquesta novel·la. Si cerqueu pels núvols títols com Psicologia de la conducta musical, La gènesi de la intel·ligència musical en l’infant, La fosca blava, La infància transparent o Música Petita, qui sap si hi trobareu alguna coincidència que n’expliqui el leitmotiv. Perquè potser tan sols es tracti de donar sentit a la inexorable intangibilitat del Temps, aquest esperit indòmit i entremaliat que ens espera i desespera a qualsevol lloc. Idò això.
|
