La nuesa del silenci és producte d’una rauxa. D’una necessitat impulsiva d’expressió íntima. Del cansament de trescar per senders coneguts. D’un trencament inesperat des d’un itinerari literari molt personal, constant, ja llarg, no exempt de risc, en el fons ambiciós. Tant prové de la maduresa assolida com de la consciència de la certitud de la fragilitat i brevetat de la vida, tòpics que l’autor comença a comprendre en tot el seu abast per un pur imperatiu biològic. La nuesa del silenci conté les seves preocupacions essencials, les experiències, els delits: la contemplació de la naturalesa, l’astorament davant de l’atzar i la meravella de la Vida, la passió per la lectura i l’escriptura, la compassió, el pessimisme positiu, el compromís ètic.

Miquel Rayó (Palma, 1952) ha escrit dues novel·les per a adults (La reina de Sabà i L’ungla de la gran bèstia), llibres sobre la naturalesa balear (Cabrera, l’illa sense nom, Les basses tranquil·les del salobrar, entre d’altres), sobre aucells (Aucells esquius, Aucellari, o Llibre dels aucells), textos didàctics... Sobretot, llibres per a infants i joves, alguns dels quals han estat mereixedors d’importants premis i del reconeixement dels lectors i de la crítica: El raïm del sol i de la lluna (premi Guillem Cifre de Colonya), El camí del far (premi Edebé i premi de la crítica Serra d’Or), El cementiri del capità Nemo (premi Ala Delta), Les ales roges (premi Josep Maria Folch i Torres), L’enigma Altai (Llista d’honor de l’Ibby), La bella ventura (premi de la Generalitat de Catalunya)... Ha escrit sempre poesia, discretament, en plaguetes i quaderns fins ara inèdits.
Més informació a: www.miquelrayo.com