La nuesa del silenci és producte d’una rauxa. D’una necessitat impulsiva d’expressió íntima. Del cansament de trescar per senders coneguts. D’un trencament inesperat des d’un itinerari literari molt personal, constant, ja llarg, no exempt de risc, en el fons ambiciós. Tant prové de la maduresa assolida com de la consciència de la certitud de la fragilitat i brevetat de la vida, tòpics que l’autor comença a comprendre en tot el seu abast per un pur imperatiu biològic. La nuesa del silenci conté les seves preocupacions essencials, les experiències, els delits: la contemplació de la naturalesa, l’astorament davant de l’atzar i la meravella de la Vida, la passió per la lectura i l’escriptura, la compassió, el pessimisme positiu, el compromís ètic.