|
|
El 9 d’octubre de 1931 Clara Hammerl va morir a Rufino (Argentina). S’havia acabat una vida intensa, responsable i altruista. No debades, Clara donà la volta a mig món per dedicar-se als altres. De Berlín a Pollença, per complir una missió de modernització social conjuntament amb el seu marit Guillem Cifre de Colonya. No només impartí classes a la Institució d’Ensenyament sinó que arribà a dirigir la Caixa d’Estalvis de Colonya, la primera dona de tot l’Estat espanyol. Després l’educació dels seus fills l’absorbí completament. Es traslladà a Madrid, a Berlín i als Estats Units. Finalment, per vèncer la solitud de la vellesa, es posà sota el sostre de la família de la seva filla, ara a la llunyana Argentina. Al final foren 73 anys plens de vivències de tots els matisos i colors, d’experiències i anhels no sempre complerts, d’èxits i d’incomprensions... però que configuren una vida rica com poques. I, el que és més important, un exemple avançat del paper que la dona hauria de jugar en la societat del futur. |
|||||||||||||||||
| Autor: Salas, Pere |
|
||||||||||||||||
|
És llicenciat en Història per la UIB des de 1987, i el 1995 es va doctorar amb la tesi "Les estructures del poder local a la Mallorca rural (855-1898). És arxiver i bibliotecari de l'Ajuntament de Pollença i des de 1997 exerceix de professor associat del Departament de Ciències Històriques de la UIB. Entre les publicacions mé destacades cal citar: "El poder i els poderosos a les viles de Mallorca (1869-1989), Documenta Balear; "Guillem Cifre de Colonya. Un Sant que no anava a missa", El Gall Editor, 1999; "Historia de Pollença. Segle XX". Sa Nostra - Ajuntament de Pollença, 2001. Juntament amb Antoni Marquès realitzà el llibre "Les possessions de Pollença" El Gall Editor i és coautor de "La guerra civil a Pollença", Documenta Balear, 2006. En el camp dels documentals, destaca la seva labor com a guionista i director de "Un sant que no anava a missa", dedicat a la vida i obra de Guillem Cifre. |
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
