Dos personatges cerquen. A ells mateixos i als éssers estimats sense saber estimar-los fins aleshores. Han viscut un silenci en què la paraula havia fet exili i ara busquen una nova innocència, una vida que valgui la pena de viure i compartir. Un d’ells, amagat en un refugi de muntanya on fa de guarda. L’altre, que ha viscut des de menut presoner de la nostàlgia i la ràbia, pren la decisió de caminar, de buscar en moviment. Caminar sense importar cap on sinó el camí. Perquè som allò que cerquem.

Aquesta és una novel·la de muntanya que ressegueix les marques taronges de la travessa de Cavalls del Vent a les serres del Cadí i del Moixeró. Una novel·la de paisatges memorables però també salvatges que ens repten, com la Guita a la Plaça. De posar caminant i de buidar corrent perquè hi càpiga tot i fer les paus amb els nostres fantasmes. Una novel·la en terres d’isards, àguiles, voltors i salamandres. També de prats alpins, boixasses i boscos frondosos. És la novel·la de la Xicra, una gossa que estimareu, i de llars de foc al capvespre en refugis de muntanya on el miracle de creure és disponible. Com al Salt de Plens.

Jeroni Muñoz Soler, nascut a Manresa l’any 1973, és llicenciat en dret i un tastaolletes que ara viu a Castellnou de Bages fresant corriols. El seu debut com a escriptor va ser amb la novel·la Un vestit curt, del color de la sorra d’una platja vorejada de pins l’any 2016. L’any següent publicà El torb sobre el mar, guardonada amb el 32è Premi de Narrativa Vila de Puçol i el 2020 retornà amb Ho faré igualment, text amb què va obtenir el Premi Teodor Llorente de Novel·la Negra de La Pobla de Vallbona.