Cifre és un mestre en l’ús de l’eina del poeta, la llengua. Diu el que vol i ho diu com vol, domina tota la paleta de registres i tota la paleta mètrica. Per això pot ser sublim tant en peces elevades (per exemple, les elegies a sa mare o els sonets metafísics i religiosos) com en les bagatel·les (cas dels sonetins a la seva bicicleta o als moixos festejadors que no el deixen llegir tranquil). Aquesta perfecció que ansia li permet excel·lir fins i tot en poesies de circumstàncies; en trobareu alguns exemples en aquest recull i n’hi ha que, si no ho indicàs l’autor o no ho sabéssim per altres vies, no podríem endevinar que són versos fills de l’ocasió; és el cas del sonet a Francesc de Borja Moll, escrit quasi a rajaploma per a un llibre d’homenatge. Fins i tot, com en el segon sonet del díptic a santa Cecília, es capaç de sortir airós del cultiu de la poesia social, un gènere amb el perill de naufragar en els esculls del prosaisme.

un torrent dins una clepsidra per gabriel de la s. t. sampol

Bernat Cifre Forteza va néixer el 24 de febrer de 1935. Es llicencià en Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona (1964) on, anys després (1999), es doctorà amb la tesi Costa i Llobera i el món clàssic, publicada l’any 2005. És autor dels següents aplecs d’articles periodístics: Petit Noël (1967), El camí no deixa (1976), Geografia Lírica I (1981) i Geografia Lírica II (1987).

En el camp de la poesia ha publicat: Sistema Decimal (1989), Per camins i torrenteres (1993), S’encalcen les verdors saltant per les marjades (1996), Qui sap lo que diu un cant? (2002), Sonets a Newman i al Festival (2005), Sisena Estació (2007), Fort i no et moguis (2013) i Oh la rima, rima, rima...! (2016).

El paisatge geogràfic i humà i les tradicions literària i popular, rebudes i recreades, són els temes preferents de la seva obra.