Potser sigui veritat que la meta de tot viatge és la tornada. Ho és tant o més que en el que ens proposa Marcel Riera no hi ha retorn possible; un cop donada la primera passa, els camins ens menaran per sendes ignotes, adreçades totes cap al coneixement a través d’un discurs, sostingut i reflexiu, deutor de la més pura tradició poètica anglosaxona.

Occident no és un espai geogràfic, o ho és, en un sentit més mental que no pas real. Les imatges flueixen —amb el poder transformador de les aigües del riu d’Heràclit—; i no aniríem molt errats si comparéssim aquest viatge amb la recerca kavafiana de la Ítaca mítica pel que té de formació, de vida, de saviesa.

Marcel Riera va néixer el 1956 a Badalona i és Llicenciat en Filologia. Com a autor ha publicat els llibres BDN, la ciutat possible (1999), Lluny (2006), L’edat del coure (2008) i Llum d’Irlanda (2012). Ha tingut cura de les edicions Vols venir tu, rabadà? El cançoner tradicional de Nadal (2015) i Dóna’m la mà. Cinquanta poemes d’amor. (Tria i traducció) (2016). És remarcable, també, la seva vessant com a traductor de l’anglès amb els següents títols El riu de Rumer Godden (2007), Finestrals de Philip Larkin (2009), La marca de l’aigua de Joseph Brodsky (2011), Versions de Bai Juyi (2013) i El nen perdut de Thomas Wolfe (2014). Ha estat mereixedor dels següents premis literaris: Premi Ciutat de Martorell, 2007; Premi Carles Riba, 2011; Premi Extraordinari 1714 dels Jocs Florals de Barcelona 2014; Premi Joan Alcover, 2015. Co-dirigeix la col·lecció de clàssics moderns “El cercle de Viena”.