|
| A l’edat de vuit anys, amb la vella bicicleta Steyr-Waffenrad del meu tutor, el qual en aquella època estava de servei a Polònia i a punt de marxar sobre Rússia amb l’exèrcit alemany, vaig fer la meva primera volta sota casa nostra al Mercat dels Coloms de Traunstein, en un despoblat d’un migdia provincià conscient del seu valor. Després d’haver trobat el gust a aquesta disciplina per a mi completament nova, aviat vaig sortir pedalejant del Mercat dels Coloms i vaig travessar la Schaumburgerstraβe fins a la Stadtplatz per, després de dues o tres voltes a l’església parroquial, prendre la decisió temerària i, com es podria veure més tard, fatal, de visitar amb la meva bicicleta, que, com jo creia, ja dominava francament a la perfecció, la meva tieta Fanny, que vivia prop de Salzburg, gairebé a trenta-sis kilòmetres, en un jardí florit cuidat amb molt amor petitburgès, la qual els diumenges feia una carn arrebossada molt popular, i que em va semblar l’objectiu més apropiat per fer la meva primera excursió... |
||||||||||||||||||
| Autor: Bernhard, Thomas |
|
|||||||||||||||||
|
Thomas Bernhard (1931-1989) fou un poeta, novel·lista i dramaturg en llengua alemanya. Nascut a Heerlen (província de Limburg, els Països Baixos), hom el considera l’escriptor austríac més important de la segona meitat del segle XX. Fill il·legítim d’Herta Bernhard [1904-1950] i el fuster Alois Zuckerstätter [1905-1940]. Mor el 12 de febrer de 1989, a Àustria, deixant darrere seu una obra considerable que inclou 19 novel·les, 17 obres teatrals i altres tants llibres breus o autobiogràfics. En la seva qualitat de testimoni de la història recent i del seu país, al qual l’unia una relació d'amor-odi amarga i descarnada, la seva saga autobiogràfica (L’origen, El soterrani, L’alè, El fred i Un nen) ens aproxima a la realitat de l’ésser humà dolorós i hermètic que analitza sense pietat el món que li ha tocat viure. Això el converteix en un autor intens, indefugible, que cal llegir minuciosament. Bernhard va passar gran part de la seva infància amb els seus avis materns a Viena i Seekirchen, Salzburg (estat). El matrimoni de la seva mare (1936) amb Emil Fabjan el va portar a Traunstein, Baviera (Bayern en Alemany). L’avi de Bernhard, l’autor Johannes Freumbichler, va dirigir al nen cap a una educació artística, incloent ensenyament musical. Bernhard va anar a escola elemental en Seekirchen i més tard va assistir a l’internat Nacional Socialista (1942-1945) / Catòlic (després de 1945) Johanneum, que va abandonar el 1947 per treballar d’aprenent amb un comerciant. A causa d’una intractable malaltia pulmonar, Bernhard va estar des de 1949 a 1951 en el sanatori Grafenhof. Es va preparar com a actor al Mozarteum de Salzburg (1955- 1957). Després d’això va començar la seva carrera com a escriptor. Bernhard va morir el 1989 al seu pis de Gmunden, Alta Àustria, on s’havia traslladat el 1965. La seva casa de Ohlsdorf és actualment un museu, una de les seves característiques més cridaneres és la presència de centenars de parells de sabates de Bernhard. En la seva última voluntat, Bernhard va prohibir qualsevol nova posada en escena de les seves obres i la publicació de la seva obra inèdita a Àustria. La seva mort va ser anunciada només després del funeral. Està enterrat al cementiri de Grinzing, a Viena. |
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
