|
| No em vaig criar pas amb ells, sinó amb el meu avi, a ell li devia tot allò que al capdavall em va fer capaç de viure i que, en gran mesura, també em va fer feliç moltes vegades, i no a ells. Això no vol dir que no els tingués cap mena d’afecte, també hi he estat lligat al llarg de tota la vida i amb tota normalitat, però el meu afecte i el meu amor cap a ells tampoc no eren ni van ser mai tan grans com els que sentia pel meu avi. Ell m’havia acceptat quan tots els altres no m’havien acceptat, ni tan sols la meva pròpia mare, i els avantatjava a tots ells en gairebé tot, en afecte i amor. Una vida sense ell va ser durant molt de temps per a mi inimaginable. | ||||||||||||||||||
| Autor: Bernhard, Thomas |
|
|||||||||||||||||
|
Thomas Bernhard (1931-1989) fou un poeta, novel·lista i dramaturg en llengua alemanya. Nascut a Heerlen (província de Limburg, els Països Baixos), hom el considera l’escriptor austríac més important de la segona meitat del segle XX. Fill il·legítim d’Herta Bernhard [1904-1950] i el fuster Alois Zuckerstätter [1905-1940]. Mor el 12 de febrer de 1989, a Àustria, deixant darrere seu una obra considerable que inclou 19 novel·les, 17 obres teatrals i altres tants llibres breus o autobiogràfics. En la seva qualitat de testimoni de la història recent i del seu país, al qual l’unia una relació d'amor-odi amarga i descarnada, la seva saga autobiogràfica (L’origen, El soterrani, L’alè, El fred i Un nen) ens aproxima a la realitat de l’ésser humà dolorós i hermètic que analitza sense pietat el món que li ha tocat viure. Això el converteix en un autor intens, indefugible, que cal llegir minuciosament. Bernhard va passar gran part de la seva infància amb els seus avis materns a Viena i Seekirchen, Salzburg (estat). El matrimoni de la seva mare (1936) amb Emil Fabjan el va portar a Traunstein, Baviera (Bayern en Alemany). L’avi de Bernhard, l’autor Johannes Freumbichler, va dirigir al nen cap a una educació artística, incloent ensenyament musical. Bernhard va anar a escola elemental en Seekirchen i més tard va assistir a l’internat Nacional Socialista (1942-1945) / Catòlic (després de 1945) Johanneum, que va abandonar el 1947 per treballar d’aprenent amb un comerciant. A causa d’una intractable malaltia pulmonar, Bernhard va estar des de 1949 a 1951 en el sanatori Grafenhof. Es va preparar com a actor al Mozarteum de Salzburg (1955- 1957). Després d’això va començar la seva carrera com a escriptor. Bernhard va morir el 1989 al seu pis de Gmunden, Alta Àustria, on s’havia traslladat el 1965. La seva casa de Ohlsdorf és actualment un museu, una de les seves característiques més cridaneres és la presència de centenars de parells de sabates de Bernhard. En la seva última voluntat, Bernhard va prohibir qualsevol nova posada en escena de les seves obres i la publicació de la seva obra inèdita a Àustria. La seva mort va ser anunciada només després del funeral. Està enterrat al cementiri de Grinzing, a Viena. |
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
