Incapaç d’arrossegar a Menorca el terrible pes de la culpa per la mort accidental de Sara, la seva germana petita, David Seguí fuig de casa després d’una violenta discussió amb el pare. A Barcelona s’instal·la en un pis d’estudiants de belles arts i manté una estranya relació amb Paula, una atractiva i carismàtica aspirant a pintora que l’obligarà a reaccionar; i amb una ciutat, dura i despietada amb les generacions més joves, que es va transformant per a acollir els Jocs Olímpics. El jove fugitiu fa un prec a Paula. Vol que pinti el retrat de Sara a la manera d’una icona russa o d’un exvot mexicà amb l’objectiu final de posar-lo al costat de la seva tomba perquè tothom que la va conèixer la pugui continuar recordant. Gossos de pluja està escrita amb l’estil net i visual de La casa de gel i és un retrat acurat i gens sentimental de la Barcelona de finals de la dècada dels vuitanta i també dels talentosos artistes joves d’aquella època que vaguen desorientats i esforçats per la ciutat i per la vida com gossos perduts enmig de la pluja.
Joan Pons va néixer a Ferreries, Menorca, l’any 1960. A finals de la dècada dels vuitanta va estudiar filologia catalana a la Universitat de Barcelona i, des de llavors, resideix a Barcelona. Ha publicat els reculls de relats No cregui el que diuen de mi (Premi Francesc d’Albranca) i Homes sols (Premi Fundació Enciclopèdia Catalana); l’obra de temàtica juvenil Remant cap al sol (Premi Joaquim Ruyra), i les novel·les Nàufrags (Premi Joan Ramis i Ramis), El laberint de les girafes; Sorra a les sabates (Finalista Premi Salambó a la millor obra de l’any 2005), Barba-rossa i l’exitosa La casa de gel (Premi Ciutat d’Alzira). Amb Gossos de pluja va guanyar el premi Pollença de narrativa 2009.
