Aquest treball pretén matisar la construcció històrica tradicional bastida al voltant de la conquesta de Mallorca i el repartiment de l’illa per part de la host de Jaume I, l’any 1229, aportant innovadores hipòtesis sorgides dels estudis més recents i aportacions documentals inèdites. A partir dels trets fonamentals de la societat andalusina de Mayūrqa i dels pactes previs negociats entre els magnats, analitza el procés de conquesta posant l’èmfasi en la constitució dels exèrcits combatents i prescindint dels episodis purament bèl·lics. En canvi, fa un estudi minuciós de la gestió de la victòria, especialment dels successius repartiments del botí que expliquen, entre d’altres qüestions, el destí final dels vençuts i el procés de colonització. Aquesta evolució es troba mediatitzada pels esdeveniments polítics i socials que envolten el període, entre els que destaca la lluita pel poder entre els magnats, agreujat per la infeudació del nou Regne de Mallorca a l’infant Pere de Portugal. En darrer terme, el repartiment immobiliari propicia la formació de nombrosos senyorius, de constitució i dimensions diverses. Les distintes estratègies de gestió que adopten els nous senyors originaran un mercat de la terra molt actiu i una gran mobilitat social entre els pobladors, que donaran pas al naixement d’una societat feudal i cristiana, rèplica dels llocs d’origen dels conqueridors però incorporant característiques pròpies.