El leiv-motiv d’aquest llibre és la màxima pitagòrica que tot és nombre. O, per ser més precisos, que res de l’univers no és aliè al món de les matemàtiques. Això se’ns ha donat per escrit des de la mateixa etimologia grega del mot μαθηματικά (mathēmatiká) que significa res menys que aprenentatge i ciència. Feta aquesta declaració de principis, cal ajustar dues possibles interpretacions que fàcilment podrien deduir-se’n però que anirien prou lluny del meu parer.

Les matemàtiques son amplíssimes i diverses, però no són l’únic camí per arribar al coneixement. M’atrevesc a dir, sí, que són imprescindibles, però necessiten de la companyia irrenunciable de totes les altres ars en el sentit medieval de la paraula i només amb aquestes altres són completes. Com fer matemàtiques sense un llenguatge acurat? Matemàtiques, pensament i llenguatge. Com descartar una demostració en benefici d’una altra sense un sentit estètic? Art i matemàtiques. Com entendre el procés cognitiu propi o dels alumnes sense resseguir la història del coneixement? I és que les matemàtiques són, i això ho hem oblidat massa vegades, especialment a les aules, una història de bones preguntes, d’intents, d’assajos, de fracassos i de triomfs. Una història, en definitiva, de persones.