Aquesta és una història que parla del poder i de la culpa, però, sobretot, de la capacitat de sotmetre a un altre de forma deliberada. Un altre a qui primer s’ha lliurat a l’eternitat i després se l’ha castigat amb l’abandó, amb el no dotar d’origen ni de final i, potser, ni tan sols de memòria, ni de casa. Semblant a una tortura infligida per una divinitat a una altra divinitat, així ho perceben els robots i la maquinària: aquest voler ser d’or i patir el plom, aquest voler ballar sota la pluja per sentir una primera i única enrampada. Mentrestant, la carn magra tot ho mira...