Més «Jardins d’altri i altra fullaraca» continua l’esperit de Jardins d’altri, el primer llibre que Climent Picornell va publicar d’aquesta sèrie. Segons Guillem Frontera: «És un tipus de text que explora els límits dels gèneres literaris tradicionals: un principi d’assaig és envaït per una peça narrativa, que mena al lector a espiar el dietari íntim de l’autor, on hi trobarà, cites, dites o aforismes». Aquest trescar per les obres d’altres escriptors forma un conjunt que intenta tenir una coherència, per estranya que aquesta pugui parèixer. Els Jardins d’altri pateixen d’això, pelluquen d’ací i d’allà, són com un patchwork, com la vànova cotonada que pesava molt i abrigava poc. Per aquests motius el text pot parèixer esburbat, arreplegant de per tot, entremesclant les citacions ostentoses amb les elucubracions banals, trobades o furtades dels jardins dels veïnats. La ironia voldria que els diferenciàs d’un manual de cites erudit i cregut. Anècdotes, aforismes, frases fetes, acudits, retalls de diaris, en definitiva un cul de sac, un totum revolutum, que voldria menar al lector cap a una reflexió o cap a un somriure.